FAB, Federació d'Autoescoles de Barcelona

L’accidentologia ens ha anat demostrant que els dos camps de més producció de sinistres, tant pel que fa a la freqüència com a la severitat de les conseqüències, són el dels accidents de trànsits i el dels de treball. Entre aquests dos camps, les investigacions apunten cap a un àmbit en comú molt significatiu que podem anomenar “accidents laborals de trànsit” (versió laboral) o “accidents de trànsit en un context socio-laboral” (versió trànsit). Ambdós corresponen tant als accidents “in itinere” (anant o tornant de la feina) com als accidents “in labore” o “en missió”, que són aquells que es produeixen durant la jornada de treball o en desplaçaments llargs.

El fet que les tendències en la producció d’accidents laborals i de trànsit a Espanya vagin variant, obliga a Administracions, experts, entitats col·laboradores i empresaris a duplicar esforços en la recerca de solucions per consolidar una tendència a la baixa que es pugui traduir en un descens de les estadístiques de sinistres i víctimes en els diferents àmbits de responsabilitat.

Treballar en la línia del coneixement dels riscos laborals i de l’aplicació de mesures correctores és una fórmula legalment obligada i molt estesa. Tot i així, els accidents laborals de trànsit se segueixen produint massa sovint i les víctimes mortals ja oscil·len al voltant del 50% del total dels accidentats laborals.

En aquest sentit, els responsables de la seguretat laboral han d’aprofundir en el seu estudi per aplicar les mesures pal·liatives de prevenció com a la solució més sòlida a mitjà i llarg termini. Per actuar preventivament amb eficàcia es requereix la informació i la formació necessàries sobre la problemàtica i les solucions de l’accident laboral-vial que permeti analitzar rigorosament les causes tant dels accidents com de les lesions.  Només d’aquesta manera es podrà constituir un fonament sòlid sobre el qual puguin apuntalar-se les activitats dirigides a disminuir la freqüència i la gravetat dels accidents de treball.

Mica en mica, els formadors vials que generalment realitzen les seves activitats en el conetxt de les autoescoles vam comprenent que els seus coneixements poden ser molt útils per als empresaris i els seus responsables de prevenció, sempre que puguin tenir la informació i la formació necessàries sobre riscos laborals i estratègies preventives habituals en el món del treball. 

Els Plans d’Evaluació de Riscos i dels seus corresponents Programes de Prevenció son una magnífica fórmula per treballar abans que els accidents es produeixin en un àmbit tan tancat com els centres de treball, on les estratègies de seguretat, higiene, ergonomia i medicina laboral donaran resultats positius. De moment, però, sembla que tinguin un buit de coneixements i experiències en la seguretat laboral-vial.

La prevenció de riscos laborals necessita, doncs, formadors vials per a les sessions formatives de seguretat vial dirigides als treballadors de les empreses que estan exposades al risc vial.

I, atenció: el tema comença a prioritzar-se a nivell polític, on l’actual Director General de Trànsit, el sr. Pere Navarro, que és per oposició Inspector de Treball i Seguretat Social, està abocant tot el seu esforç.

Josep Lluís Pedragossa